Seguidores

martes, 31 de julio de 2007

INSTAL·LACIÓ DRAPAIRE (Grifoll) -cliqueu per ampliar-


Obra del megamestre JORDI PLANA

Ocupem de cultura les efimeres parets de facil especulacio
poetes pinteu
pintors escribiu
fotografs dibuixeu
escultors fotografieu
artistes.....artisteu


espais no patiu, les vostres solituts es veuran revestides per efimers mostres de creativitats
esporadiques.


darrera meu hi ha 128.434.562 persones mes, que varen signar el tractat del Konvent


Mare de Deu quina penjada




Jordi Plana

sábado, 28 de julio de 2007

POEMA VISUAL IV


POEMA (Grifoll)


La utopia

es una forma de caminar.

(E.Galeano)



La ficción

es y será mi única

realidad.

(Heroes del Silencio)





Visc d´impossibles

perque m´avorreixen els possibles,

que aquests últims

tenen massa possibilitats

de convertir-se en reals

i la realitat me la tinc prohibida.

M´estimo més somiar,

anar de braçet amb la utopia,

construir altres móns

no tan cruelment salvatges com aquest.

(Això si, sempre tinc la porta oberta

per si algú vol venir amb mi a fantesiejar

per aquests viaranys. No cobro entrada.)


Grifoll/la lluna/????

jueves, 26 de julio de 2007

BES ENLLÀ (Blancallum)


“Dins la fosca tot d’una
sobre el tronc d’un vell pi
s’enfilava la lluna
com el punt d’una i”.

Cançó popular

BES ENLLÀ

A la fosca.

Se’m fon la llengua
entre els teus llavis mil·lenaris
i tu te m’hi entrelluques
en tot allò que fon
en tota llengua fosa
en tota fosca il·luminada
per la teva la teva
la treva de l’hivern
la teva la teva
la teva llengua
que sé on és
au va! Si gairebé no t’és
si que m’és, sí,
i és més, me’n fa fondàries
del lloc obscur d’aquell mil·lenni
amortallat pels sants santíssims
de la santa trinitat
que era ella ella
la santa la santa
la poca curiositat
el desig precoçment postrat
el sexe furtivament tancat
i el plaer
atemorit
i la ment
el val del temps
bescanvi de la llengua
per sort
i sort
l’all tendre que també
també
se t’hi entrelluca
entre la llengua.
I au va! Te’m donc
me’n faig damunt el cos
un caragol d’aquest hivern
perquè hi camini
perquè hi somniï
perquè m’hi faci un descosit
i m’hi entris tu, to...tota nit
i tota nua, to...tota tu
i amb tu t’hi enduguis
una figa i una figuera
perquè m’hi creixi a dins la vena
perquè m’hi niï a dins de l’òrgan
endins de tot
fora d’enlloc
i au va! Que te’m donava
te’n recordaves?
Que sí, que m’abelleix la dolça figa
i tu, de nit, sent tu
em fons amb la teva la teva
la teva llengua
que sé on és.

Blancallum
25 de juliol de 2007

POEMA VISUAL II (Al Miquel, com no?)

Fumo, luego existo.
(Eduardo Mazo)

miércoles, 25 de julio de 2007

Poema de la ZULIMA (Bil.lions de bil.lions de gràcies!!!!)


Aprenc.

Aquest és el miracle.

(J.Grifoll)




Aprendo y, mientras aprendo
me desaprendo.
Empiezo por las manías.
Me deshago de ellas para buscarme en otras,
para desperfilarme.
Despilfarro sueños locos
con los que construir un nuevo cuerpo
fuera de todo lo límite,
alejado de mí, alejado de un mundo
que ata, machaca y obliga a aprender lo inaprensible.

Me desaprendo y me busco en la mota de polvo.
Me desaprendo y me busco en otros ojos,
ojos virtuales que siento cercanos
ojos aguados y oscuros.
Ojos desaprendidos
que hablan de historias imposibles.
Me aprendo, me aprehendo, me arrepiento y
me desaprendo.
Me hago de nuevo hasta el último día que es hoy,
porque mañana será el primero.
Lejos, muy lejos de aquí.


Zulima Martínez Julio de 2007

POEMA VISUAL (Grifoll)


sábado, 21 de julio de 2007

TEIXINT (Grifoll)


Una papallona en una canonada,

canonada de canó de papallones;

vint petons, batecs de vida, trenta.

Els peus del bell senglar

es mirallen a la cantonada -porten sort-.

El sol, avui, porta un jersei a ratlles,

puja amb una corriola,

es penja al penjador de totes les constel·lacions

i diu bon dia, hola; toca l´arpa amb l´urpa,

insomne, dansa.

Guaita com s´aviva el foc

de la collita que ens sembràren

els poetes desbocats de la follía,

amor d´amors.

El món és un castell de versos.

Ets.

NO ET CALEN CLAUS, AMIC. (Grifoll)


Matem els dimarts i els divendres.
(Quimi Portet)


Un dia hem de jugar
una partida
d´escacs republicana.
(Blancallum)



Matem els dimarts i els divendres,
va dir la carnissera.
Passaré, doncs, els dimecres i els dissabtes
a buscar les ànimes,
va dir el mag.
Es que, amb el gos, tenim a mitjes
una partida d´escacs republicana,
que el mat no existeix,
que el tiempo es una mentira
que han inventado los viejos,
va dir el poeta.

jueves, 19 de julio de 2007

Oda 1era a Casserres GRIFOLL-VIDEO



Apa, ja podeu clicar:

SO (Blancallum)


Amb el descobriment vocabulístic del Quique
en el Crim i Càstig, de Dostoievski,
“ça com lla” (sigui com sigui).




Un hort s’entrelluca
en el meu silenci de garota
que no calla
aquesta tarda
i un tall finíssim d’albergínia
em fa la llengua
i crido amb crit punxat i callat
carnosa i de color morat
molt alt tan alt
que el so s’albira
per damunt la closca eriçada de pues
i per damunt de tots els murs
de tots els carrers
de tots els móns
de totes les llegendes
del nostre amor
concepte insalvable
de les salvatgitats de l’ànima
historia quotidiana del so
rondalla fonètica del dring
que ens alça fins al capdamunt
i ens pampallugueja sencers
i ens treu fins i tot l’olor del món
i ens posa també el gust de la veu
i ens exclou potser del tedi eteri
i ens inclou a dins endins de tot

de tu i de mi
del tall finíssim de l’albergínia
perquè aquesta tarda
ça com lla
el so
tot
ho traspassarà.

blancallum
18/7/2007

viernes, 13 de julio de 2007

MIL GRÀCIES, MESTRE CASASSES!



ROMANCET

d´enric casasses
(RECITAT AL GREC 2007)

als poetes de l’escola casserrenca

Grillats i donant llumera,
quins poemes que dicteu
des del centre de Casserres
als extrems de tot arreu,
us cauen de les butxaques,
us creixen a les parets,
són telegrames de líquens,
són una eufòria de plens,
són un vespre d’entre els arbres
si em mirava una guineu,
són el bandoler que es planta
a interrompre el pirateig
dels tresors robats a Amèrica,
són, però parem, frenem
que no hi prous comparances
amb el cantar casserrenc,
jo m’us demano per musos,
de mitjancers amb el cel,
de companys de botifarra
i interlocutors d’e-mail.

Déus de l’art, si m’escolteu,
jo me’ls demano de musos,
de mitjancers amb el cel,
de companys de botifarra,
d’interlocutors dir mel.

TOLL: EL VIDEO!!!!!!!!!!

D´aquí a la MTV:

viernes, 6 de julio de 2007

POEMA del PANTÀ


A l´Emi, que ja ho sabia.


POEMA:
Pren la Carretera que va de Casserres a Gironella.
A l´alçada del pantà, atura´t, mira a la teva dreta:
veus la paret que li fa de resclosa?
ja el pots recitar en veu alta.

J. Grifoll

jueves, 5 de julio de 2007

A LA SYLVIA PLATH (Grifoll)


A la Sylvia Plath


Magnòlia que et desprens sobre el canons feixistes,
llengua de cel·lofana,
deixa´m palpar el preu de la natura,
els joncs on reposa el silenci.

Però recorda´m que et recordi que em recordis
que ets el lliri, la paraula, el vent,
la veu de l´herba i del dolor,
els braços de la terra i de la mort:

tu tens el vers.

Mirada que t´estens al llom del mar,
apaga´t de febrers,
ofega l´ampolla de marbre on t´han empresonat,
i pren l´artilleria i esbudella al cirurgià.


Torna sense que et calgui tornar
als blaus compactes,
als tapissos que la llum retenen,
al matí:

tu ets el poema.




J. Grifoll
Casserres, juny 2007

martes, 3 de julio de 2007

DIC FOC (video Grifoll)


Heu provat mai de recitar sota l´aigua? passen coses. Cliqueu:




TOLL a myspace. Ja els podem escoltar!!!


Toll va néixer l’any 2006 arrel de l’amistat de dos membres del grup (baix i veu) els quals havien coïncidit en altres projectes temporals, musicant espectacles teatrals. La inquietud i les ganes d’enfilar un nou projecte va fer que aquests dos busquéssin un tercer membre (guitarra) i al poc temps una quarta persona (bateria). Als inicis no hi havia cap objectiu per fer un estil de música en concret, tots veniem de diferents històries i cap d’elles s’assemblava. L’idea era agrupar-nos per experimentar i treure coses noves, que relligades entere elles tinguéssin un significat; almenys per nosaltres. La qüestió era encomanar-nos de musiques per tal de fer-nos vibrar. El nostre recorregut damunt dels escenaris ha sigut curt, degut a la poca edat del projecte però durant els últims mesos hem estat treballant per treure temes tots nostres sense saber mai dins de quin estil de musica encasillar-nos. Actualment assagem al cor de Catalunya. Manresa ha sigut el lloc de més al mig per poder-nos trobar. Toll sóm un quartet que fem música amb català, musicant lletres nostres i també les d’un gran amic poeta, en Josep Grifoll.