Seguidores

domingo, 9 de julio de 2017

L’ EXORCISME - griFOLL









Sóc ara a la Terra, casa que roda, no-estàtua, i perquè vull l’ alegria ben grossa, de cadernera en zel, de salamandra en desdejuni o caragolina tastaolletes, lliscaré vessant com una brotxa tots els colors que m’ he après i els que vénen; despertaré l’ iris als nous colors, em despertaré jo, et despertaràs tu, tothom es despertarà –primer matí: i esmorzarem núvols fins que tinguem els singlots fosforescents i siguin cuques de llum les paraules escopides. En acabat de mai acabar, farem el poema de tots els cossos amb totes les coses i totes les formes diran l’ exorcisme, podrem tornar al món, entrarem a casa per primera vegada, a través dels colors.


griFOLL

domingo, 18 de junio de 2017

ELS NOSTRES POEMES – CICLE MITJÀ 16-17 – CASSERRES ( gràcieees!!!!)









Avui quan han trucat el timbre he anat a obrir. Sembla de lo més normal, però jo poques vegades obro la porta, sempre penso que m’ hi puc trobar un adult o vés a saber... Però no, hi havia “esos locos bajitos” que diu el Serrat que deia el Gila, i em portaven un regal ( darrerament no paren de fer-me feliç), el regal era un llibre, però no qualsevol, sinó un de poesia, amb poemes d’ ells, del taller d’ escriptura que aquest any han fet els coles amb uns profes que són mestres, vull dir mestres de veritat. A la Salle no n’ hi havia d’ aquests. Dubto de que algun “ hermanu” d’ aquells sabés que era la poesia. No per sort, sinó per haver-hi persones amb vocació, no puc parlar d’ altres escoles, però la de Casserres és plena de poetes. I no ho dic per dir. Estic flipant amb “Els Nostres Poemes”, és que hauria de ser a totes les llibreries. No sé si us passa a vosaltres, però jo quan llegeixo un poema o miro un dibuix, no penso en qui l’ ha fet, si és d’ algú que fa poc que escriu o d’ algú que té mil llibres publicats i el Nobel al rebedor. No, o no sento res o flipo, poques vegades em quedo a mitges o perdo el temps comparant com si això fos una competició. No n’ he sabut mai i ara sé que no en vull aprendre. M’ agradaria penjar tots els poemes, perquè no només són genials sinó que són urgents i necessaris, ells són el futur, els hem d’ escoltar perquè el que ens diuen és més sincer que tot lo que veiem per aquí dalt. Així que no dic pas que no, pot ser que els vagi penjant. Com volem canviar el món si no escoltem al futur? Ells són els que hi han de viure i saben més que ningú com s’ ha de fer. Gràcies valents, no deixeu mai de ser qui sou ni de creure en la poesia i en l’ amor, per més maldades que vagin. També estic molt content de que hi hagi poemes de l’ Antònia Sitjes, una poeta de Casserres que admiro per haver fer poesia tota la vida i no haver-se rendit mai,  per més maldades que hagin anat, una poeta que sempre ha defensat l’ alegria. I també em fa feliç com un gínjol que hi hagueu posat poemes meus, gràcies, doncs la intenció és arribar a escriure un dia com ho feu vosaltres, així de purs.


griFOLL

domingo, 11 de junio de 2017

KONVENT - IMPORTA


Hi ha mestres, genis i bojos. Mestres com el Joan Queralt, genis com el Manel Boixadera i bojos com jo . Els bojos abundem, però els altres van escassos, els hauríem d’ escoltar, ja sigui amb els ulls, cor a cor o de la manera que més enlaire la bateguem. Després hi ha parets, parets d’ edificis brutals que si no fos pels ovaricollons que hi han posat i hi posen persones amb una ànima que no els hi cap pas al cap, lluiten contra el que calgui per ja no només no deixar que s’ ensorri, sinó que en fan ART, i t’ hi conviden, sí, et conviden a l’ art. Jo crec que convidar-te a l’ art és convidar-te a l’ AMOR, el de veritat, el que parla de persones, el que diu de sentiments, el que se t’ obre en canal i en canal et fa obrir. Surts que vesses. Parlo del Konvent. Abans hi havia hagut monges, moooltes moooltes monges, sí, d’ aquelles en blanc i negre, per això encara hi ha el confessionari, deu ser perquè pequen d’ amor. Hi he conegut gent tan preciosa al Konvent..., i n’ hi segueixo coneixent igual de màgica, de viva, de veritat. De fet( i no sempre he estat d’ acord amb el Konvent, eh?) he de dir que sempre que hi he anat he conegut o m’ hi he trobat a algú que m’ ha ressuscitat, que m’ ha ficat a dins felicitat. Sí, si que existeix. Al Konvent, sí. Gràcies. Tinc tantes coses que agrair-vos a TOT@S que no me’ n sortiria, però hi ha una persona en especial i que m’ estimo l’ òstia ( encara que no sempre hem estat d’ acord, eh? ) a qui vull abraçar des d’ aquí, una persona a qui li dec no sols ser en aquesta exposició, és molt, moltíssim més... gràcies Elsa Guerra, ets un àngel...quan sigui petit vull volar com tu. Infinit.


griFOLL